Faldilles

Abans de marxar a les Azores, em vaig decidir a fer-me unes faldilles

Són les primeres que em faig "sola ante el peligro"

vaig començar per treure el patró, lleugerament modificat del patró bàsic, perque no m'agraden les faldilles cordades per darrere, a més els hi vaig donar una mica de vol per no haver de fer talls

La veritat és que anava amb el temps comptadíssim i "vaig tirar milles" de manera que no vaig anar fotografiant cada pas per poder fer un tutorial, com era la idea original...

Però us deixo una imatge de la faldilla acabada (no us poso un detall de la cremallera ja que perdria tota credibilitat...)

Ben-tornats!!

Doncs ja hem tornat, de fet ja fa dies que estem per aquí, però teníem massa feina en situar-nos, passar calor i posar rentadores...


Quan vam arribar, ens vam trobar la bústia plena de cartes amb trossets de tela plens de bons desitjos. Us en deixo unes imatges:

Desig 3, amb una robeta molt tendre, de la Susaneta, del SP

Desitjos 4 i 5 dels bessons de Càdiz, de l'Esther del SP. Les robetes són preciosses!!

i el 6è desig, amb una poesia que ens ha encantat!! de l'Alba de Torelló, també via SP

VACANCETES

Tanquem per vacances...
Les Azores ens esperen!!!

Manteta dels desitjos

Al final he caigut en la temptació!


Feia massa temps que li donava voltes, i ara que començo a tenir més temps he decidit iniciar l'intercanvi de robetes per fer la manta dels desitjos!!



La impulsora d'aquesta petita bogeria és la Bet, i la històira complerta de la manteta dels desitjos la podeu trobar al seu blog

us en deixo un resum:


Diu la tradició xinesa que un dels fills de l'emperador era molt envejat perquè era l'hereu. La seva mare, per protegir-lo de les males llengües i dels mals esperits va contactar amb 100 prínceps del seu territori i va fer que li enviéssin 100 retalls de roba, un cadascun. Amb aquests retalls va fer una capa pel seu petitó, i així, amb la seda dels prínceps, tothom el reconeixeria com a hereu.
Hi ha la tradició a la Xina que quan neix un nen amb retalls que donen els veins i amics, es fa una manta pel petit, per protegir-lo i donar-li escalfor.

I aprofito per mostrar-vos els dos primers retallets que he rebut, de la Patty del SocPetit

M'han encantat, per ser els primers, per la rapidesa, i sobretot, sobretot, perque m'encanta començar aquest nou repte!!

esteu tot@s convidats a enviar-nos retallets i desitjos!!

desa-agulles

Suposo, que malgrat em negui a reconeixer-ho sóc una fanàtica de l'ordre.
M'encanten les caixetes, els separadors, les bossetes...  però sobretot, el que més m'agrada és que cada coseta tingui un lloc.

Blogguejant, vaig trobar un estoig per a colors que em va inspirar de fer un guarda-agulles-ganxet...

Aprofintant una faldilla texana vella,

Vaig retallar un quadrat una mica més gros que una agulla de fer mitja. Amb un tros de tela que no sé d'on vaig treure, vaig fer un quadrat igual i un rectangle petit als que els vaig cosir un biaix de color vermell (la idea original era fer-ho amb biaix groc, però al final el vaig canviar) 

Li vaig marcar unes ratlles verticals que vaig cosir amb fil torzal de color vermell

Finalment ho vaig tornar a unir amb la tela texana de la faldilla i li vaig posar biaix per tot el voltant...

I aquest és el resultat!!!

obert:

i tancat:

Sento no haver fet més fotos del procés, però vaig anar fent sobre la marxa, sense massa idea preconcebuda de com ho havia de fer... però m'encanta com ha quedat!!

Rèquiem per una màquina

El títol de l'entrada potser no li fa prou justícia: Jubilo la meva Wertheim antiquíssima!! És la màquina que es va comprar la meva mare quan va començar a "fer costura"... corrien els anys 50...

Però va súper bé, és duríssima! cus tot el que se li posi per davant.

Però he decidit jubilar-la, li dóno vacances, li he desmuntat el motor que li vam posar fa poquet (jo no m'aclaria amb el pedal dels peus) i la deso a dins del calaix... però sé que cada vegada ue hagi de cosir texans, sortirà a veure la llum, és massa dura i massa bona per tancar-la per sempre

Us en deixo una imatge:

La màquina com veieu, comparteix espai amb el parc mòbil de l'isaac, el meu millor ajudant, sempre a punt per fer-se una foto! tot i que la màquina com sap que punxa no li agrada gaire.

Aviat us penjaré la foto de la meva nova adquisició, de moment encara està envalada dins la caixa...

Espai de Qstura

La Sílvia ha obert paradeta!!!!

Comença a finals de mes, mentre podeu xafardejar el que fa a:

http://www.qstura.cat

Jo us animaria a tot@s apuntar-vos a algun curs amb ella, a més a més d'aprendre a cosir coneixereu una persona estupendíssima, plena d'entusiasme i amb tanta energia que acabes aprenent a cosir per força!!

Un petó ben gros, Sílvia, et desitgem tota la sort el món en aquesta nova etapa, i a partir de setembre ens veiem seguríssim!!