Ja us vaig explicar en una altra entrada que l'àvia havia perdut la vista fa cosa d'uns anys, i que des de llavors havia deixat de fer "labors".
Com ella no en feia, jo també vaig anar abnadonant mica en mica les agulles, entre la mandra, la sempre falta de temps, i la falta de guiatge, els fils i les agulles ni tan sols havien vingut a viure a Girona.
Amb l'arribada de l'Isaac, ens vam reactivar totes!! A mi em va agafar unes ganes boges de fer-li robeta, i vaig conmençar per un jerseiet de perlé, de colors gros i verd, i així és com va quedar:
Molt maco el jersei!! Em recorden als que els ha fet la besàvia als meus peques. Quina enveja n'hauré d'apendre
ResponEliminaEs maquissim! Crec que els jerseiets per als nadons son els millors! Jo he guardat tots els que ha fet la meva mare, i quan els miro ara...em costa de creure que la Hana fos tan petitona...(i es que li anaven grans i tot)
ResponElimina